dimecres, 1 de maig del 2013

Frases absurdes (15)

(127) No sé si són necessàries tantes retallades. I vull posar l'èmfasi en l'adverbi "tantes" (Josep Cuní, 8TV, 6.10.2011)
(128) Ens va costar 10 euros cadascú per persona (Frase sentida al carrer, 17.10.2011)
(129) Moltes mares van veure les fotografies i van quedar una mica horroritzades (El PuntAvui, 23.10.2011)
(130) La publicitat té una força molt forta (Canal 33, 29.1.2012)
(131) Em sembla una falta d'ètica profunda (Mundo Deportivo, 10.2.2012)
(132) Es modificaran només alguns punts puntuals (RAC1, 13.2.2012)
(133) Aquest senyor és molt multimilionari (8TV, 17.2.2012)
(134) Al Raval es parlen més de 46 llengües (Diari gratuït Què, 2.3.2012)

(127) La frase és sintàcticament correcta, però conté un error de categorització gramatical en un dels elements: "tantes" no és un adverbi sinó un adjectiu.

(128) Aquesta frase aplega dos elements que signifiquen el mateix: "cadascú" i "per persona". La forma correcta admet dues solucions: "Ens va costar 10 euros a cadascú" o "Ens va costar 10 euros per persona".

(129) "Horroritzat" és un adjectiu que per ell mateix ja duu una forta càrrega emocional. En tot cas pot admetre un modificador adverbial que en remarqui l'horror: "totalment horroritzat" o "completament horroritzat". Però si hi afegim l'atenuant "una mica", l'horror ja queda molt debilitat.

(130) Com passa sovint en moltes de les frases que hem vist fins ara, l'absurditat rau en la repetició d'elements equivalents. Aquí l'adjectiu "forta" és perfectament substituïble per "gran". Val a dir, però, que aquestes repeticions es donen sobretot en el llenguatge oral, que no admet una revisió posterior. En el llenguatge escrit aquestes repeticions són més aviat rares.

(131) La col·locació de l'adjectiu és important per evitar ambigüitats. En aquesta frase l'autor no es referia segurament a un concepte filosòfic anomenat "ètica profunda", sinó que parlava d'una "profunda falta d'ètica".

(132) Val aquí també el comentari de la frase 130.

(133) "Multimilionari" és la denominació amb què definim una persona que té molts milions de diners, sigui en la moneda que sigui. Com que el prefix llatí "multi" ja vol dir "molt", no cal repetir-ho. Per veure l'absurditat de la frase podríem fer servir formes com "Aquest senyor és poc (bastant, una mica...) multimilionari".

(134) Quan parlem d'una quantitat indefinida, intentem prendre com a referència les desenes, les centenes, els milers, etc. Així, per exemple, parlem de més de trenta persones, de gairebé un centenar, d'un miler... En aquesta frase, l'expressió "més de 46 llengües" és absurda. O són exactament 46 o bé caldria dir: "Al Raval es parlen gairebé 50 llengües", o bé "Al Raval és parlen més de 40 llengües".