dimarts, 1 de març del 2011

Frases absurdes (8)

(65) De participants, n’hi ha hagut més d’un miler i escaig (Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).
(66) L’any 2000 aquesta soprano va obtenir el segon premi. El primer havia quedat desert (Programa de mà de l’Auditori de Barcelona, 21.12.2007).
(67) La baixada de torxes d’aquest vespre-nit tindrà lloc a les set de la tarda (Francesc Mauri, TV3, 26.1.2008).
(68) El senador McCain és un exveterà de Vietnam (Antoni Bassas, Catalunya Ràdio, 30.1.2008).
(69) El metge està sobresaturat (Catalunya Ràdio, 12.2.2008).
(70) L’aigua té una importància molt important en l’elaboració del pa (“Tàpies variades”, Catalunya Ràdio, 5.4.2008).
(71) El procés de fusió de les dues caixes no ha reeixit amb èxit (RAC1, 30.3.2009).
(72) Falta un dia perquè demà es posi en marxa el festival (RAC1, 2.4.2009).
(73) Aquesta família es va exiliar a l’estranger (TV3, “Ventdelplà”, 19.4.2009).

(65) “Escaig” significa una fracció que excedeix una quantitat expressada en un nombre rodó. Generalment va precedit de la conjunció i. Molts parlants encara es resisteixen a utilitzar aquest mot i continuen emprant el barbarisme “i pico”. En aquesta frase les formes correctes són “més d’un miler” o bé “un miler i escaig”, però no totes dues alhora.

(66) Vaig quedar molt sorprès quan vaig llegir aquesta frase en un programa de mà de l’Auditori de Barcelona. De seguida em vaig preguntar si la soprano en qüestió ja l’havia llegit o, pitjor encara, si ella mateixa havia aportat aquesta informació com a “mèrit” en el seu currículum artístic. Quedar segon en un premi no és cap demèrit, però si hi afegeixen que el primer ha quedat desert significa que la soprano no va acabar de convèncer el tribunal, i això no diu gaire a favor d’ella.

(67) En aquesta frase el meteoròleg de TV3 es va fer un petit embolic amb el significat dels mots “tarda”, “vespre” i “nit”. Si l’esdeveniment s’havia de produir a les 19.00 hores d’un dia d’hivern (26 de gener), les denominacions “tarda” i “nit” havien de deixar pas a la més apropiada: “vespre”. En conseqüència, la forma correcta és: “La baixada de torxes tindrà lloc a les set del vespre.”

(68) Ser “veterà” d’una guerra vol dir que l’individu en qüestió hi va participar com a combatent i que avui dia ja està retirat d’aquesta activitat militar. L’expressió “exveterà” no té cap sentit. Si aquest soldat veterà ja és mort, caldria dir que “era (o va ser) un veterà de Vietnam”. Si encara és viu, la forma correcta és “El senador McCain és un veterà de Vietnam”.

(69) Si una persona està saturada a causa de la feina vol dir que ja no pot més, que ja en té prou, que ja ha arribat al límit. Per tant, l’expressió “sobresaturat” és absurda, perquè afegeix un plus innecessari a la forma original. Val a dir, tanmateix, que aquest terme és habitual en física per referir-se a una solució que conté una quantitat del cos dissolt superior a la necessària per saturar-la. En el context de la frase, però, la forma correcta és “El metge està saturat”.

(70) L’absurditat d’aquesta frase ja és prou evident. La forma correcta seria “L’aigua té una gran importància en l’elaboració del pa” o bé “L’aigua és molt important en l’elaboració del pa”. Aquesta mena de frases es produeixen sobretot en el llenguatge oral, que és més espontani i no admet marxa enrere per corregir. En el llenguatge escrit és molt improbable trobar frases com aquesta.

(71) “Reeixir” significa precisament “tenir èxit en alguna cosa”, “triomfar”. Cap als anys seixanta del segle passat es va publicar la versió catalana d’un llibre de l’escriptor francès Michel Quoist que duia per títol Reeixir. A patir d’aquí aquest verb va fer fortuna, sobretot en els medis confessionals, fins al punt que per a algunes persones va esdevenir un autèntic lema de vida. La forma correcta de la frase és, doncs, “El procés de fusió de les dues caixes no ha reeixit” o “... no ha tingut èxit”.

(72) Com a la frase (70), aquesta admet dues solucions: “Falta un dia perquè es posi en marxa el festival” o bé “Demà es posarà en marxa el festival”.

(73) “Exiliar-se” vol dir precisament anar-se’n a viure a l’estranger, generalment en contra de la voluntat pròpia i per motius polítics. La forma correcta és, doncs, “Aquesta família es va exiliar”.