El monjo benedictí Guido d'Arezzo (segle XI) va ser el creador de la notació musical moderna. El nom de cada nota prové de la primera síl·laba dels set versos de l'himne de Sant Joan:
L'escala musical diatònica consta, doncs, de set notes, cadascuna amb una denominació pròpia. Però aquestes denominacions poden tenir també altres significats en català. Els exposo a continuació, només com un simple divertiment lingüístic.
do (primera nota de l'escala musical diatònica)
- Acte de donar; la cosa donada. Fer un do a algú.
- Qualitat natural. Do de gents, do de llengües…
- Forma fossilitzada en l'expressió "Déu n'hi do", procedent del verb "donar".
re (segona nota de l'escala musical diatònica)
- Variant de "res". No he entès re.
- Símbol químic del reni. S'escriu amb majúscula inicial: Re.
mi (tercera nota de l'escala musical diatònica)
- Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d'un grup preposicional. Anaven amb mi.
- Dotzena lletra de l'alfabet grec (µ).
fa (quarta nota de l'escala musical diatònica)
- Tercera persona singular del verb "fer". Fa mal temps.
sol (cinquena nota de l'escala musical diatònica)
- Estel al voltant del qual gira la Terra. La llum del sol.
- Sense companyia, sense ningú més. Viu sol.
- Tercera persona singular del verb "soler". Sol anar-hi cada dia.
- Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. S'escriu amb accent greu: "sòl". Un sòl relliscós.
la (sisena nota de l'escala musical diatònica)
- Forma femenina singular de l'article definit. La seva mare. La unió fa la força.
- En registres informals, forma que s'anteposa als noms propis de dona. La Teresa, la Mercè Rodoreda.
- Acusatiu femení del pronom de tercera persona "ella". La veig cada dia. Dóna-me-la.
- Base buida que forma part d'algunes expressions: passar-se-la bé, vessar-la, cagar-la, dinyar-la, palmar-la, qui la fa la paga, la sap molt llarga, anar a la seva, fer la seva…
- Acompanyant una forma toponímica, significa "a la manera de": anar-se'n a la francesa, acomiadar-se a la madrilenya, macarrons a la bolonyesa…
- Element que forma part d'algunes locucions adverbials de manera: a la gatzoneta, a la babalà…
- Denominació vulgar pronominalitzada per "penis" o "titola": la té molt llarga, pelar-se-la, me la tallo, agafar-se-la amb paper de fumar…
- Símbol químic del lantani. S'escriu amb majúscula inicial: La.
si (setena nota de l'escala musical diatònica)
- Conjunció que introdueix una condició. Si estudies aprovaràs; si no, suspendràs.
- Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Està fora de si.
- Terme genèric per designar una cavitat o la part interna d'alguna cosa. El si frontal. El si matern. En el si de la comissió.
- Partícula que expressa una afirmació. S'escriu amb accent: Em va dir que sí. Li va donar el sí.
- Símbol químic del silici. S'escriu amb majúscula inicial: Si.
Avui em permeto la llicència d'acabar l'article amb la meva signatura musical.
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.
Avui dia Ut ha estat generalment substituït per do, probablement inspirat per la paraula Dominus (Senyor).Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.
L'escala musical diatònica consta, doncs, de set notes, cadascuna amb una denominació pròpia. Però aquestes denominacions poden tenir també altres significats en català. Els exposo a continuació, només com un simple divertiment lingüístic.
do (primera nota de l'escala musical diatònica)
- Acte de donar; la cosa donada. Fer un do a algú.
- Qualitat natural. Do de gents, do de llengües…
- Forma fossilitzada en l'expressió "Déu n'hi do", procedent del verb "donar".
re (segona nota de l'escala musical diatònica)
- Variant de "res". No he entès re.
- Símbol químic del reni. S'escriu amb majúscula inicial: Re.
mi (tercera nota de l'escala musical diatònica)
- Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d'un grup preposicional. Anaven amb mi.
- Dotzena lletra de l'alfabet grec (µ).
fa (quarta nota de l'escala musical diatònica)
- Tercera persona singular del verb "fer". Fa mal temps.
sol (cinquena nota de l'escala musical diatònica)
- Estel al voltant del qual gira la Terra. La llum del sol.
- Sense companyia, sense ningú més. Viu sol.
- Tercera persona singular del verb "soler". Sol anar-hi cada dia.
- Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. S'escriu amb accent greu: "sòl". Un sòl relliscós.
la (sisena nota de l'escala musical diatònica)
- Forma femenina singular de l'article definit. La seva mare. La unió fa la força.
- En registres informals, forma que s'anteposa als noms propis de dona. La Teresa, la Mercè Rodoreda.
- Acusatiu femení del pronom de tercera persona "ella". La veig cada dia. Dóna-me-la.
- Base buida que forma part d'algunes expressions: passar-se-la bé, vessar-la, cagar-la, dinyar-la, palmar-la, qui la fa la paga, la sap molt llarga, anar a la seva, fer la seva…
- Acompanyant una forma toponímica, significa "a la manera de": anar-se'n a la francesa, acomiadar-se a la madrilenya, macarrons a la bolonyesa…
- Element que forma part d'algunes locucions adverbials de manera: a la gatzoneta, a la babalà…
- Denominació vulgar pronominalitzada per "penis" o "titola": la té molt llarga, pelar-se-la, me la tallo, agafar-se-la amb paper de fumar…
- Símbol químic del lantani. S'escriu amb majúscula inicial: La.
si (setena nota de l'escala musical diatònica)
- Conjunció que introdueix una condició. Si estudies aprovaràs; si no, suspendràs.
- Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Està fora de si.
- Terme genèric per designar una cavitat o la part interna d'alguna cosa. El si frontal. El si matern. En el si de la comissió.
- Partícula que expressa una afirmació. S'escriu amb accent: Em va dir que sí. Li va donar el sí.
- Símbol químic del silici. S'escriu amb majúscula inicial: Si.
Avui em permeto la llicència d'acabar l'article amb la meva signatura musical.
Sort que de les notes ens has parlat del nom i no pas del valor. Imagina’t si comences escrivint sobre les quadrades amb la de ments que així ens trobem cada dos per tres, o de les rodones (aquí més d’una es sentiria ofesa), o de les blanques i les negres… ja hi som, el tema del racisme… I és que encertar el to del discurs, aconseguir un bon ritme, que les paraules siguin melòdiques, tenir un bon timbre de veu, crear un ambient harmònic en un interval de temps adequat, tot introduint les pauses necessàries per tal d’aconseguir un bon acord final és molt difícil i sovint cal tenir uns bons bemolls. El millor és donar el valor que es mereix el silenci i fer-se el sord davant afirmacions poc afinades.
ResponEliminaRE, Josep que tens el DO d’inspirar en MI, una nubolusa de paraules que només em surten SI FA SOL.
Apa-li, fins a la propera, on ens aportis coneixements sobre un tema sostingut en l’aire i ens el dibuixis en més d’un compàs fàcils d’interpretar. Ens veiem al concert!
I, tot i que no sóc Guido d’Arezzo, sí que sóc la Lali de Mataró i t’escric això:
DO de gents, Josep, tu tens,
RE em fa pensar a
MI, que la cosa no sigui així.
FA de mal dir, que
SOL el teu blog mai es quedarà
LA Lali sempre un comentari et farà…
SI tu vols, és clar!