dimecres, 1 de desembre del 2010

Frases absurdes (7)

Presento aquest mes la setena sèrie de "frases absurdes", acompanyades, com sempre, d'un breu comentari final.

(56) L'increment de públic al Pavelló de la Penya ha sigut cap a dalt (President del DKV Joventut, Catalunya Ràdio, 8.10.2007).
(57) L'anglès és molt fluix. Aquí tenim un nivell molt mínim (Un professor, Avui, 10.10.2007).
(58) En alguns països la lluita per la supervivència és el pa de cada dia (Xavier Solà, Catalunya Ràdio, 28.10.2007).
(59) És una situació supersurrealista (Sentit al Departament d'Educació, 30.10.2007).
(60) Va intervenir evitant que no arribés la pilota al jugador (Barça TV, 30.10.2007).
(61) El cadàver corresponia a un home d'uns 49 anys (TV3, "La zona fosca", 30.10.2007).
(62) El temps farà un canvi de 360 graus (Francesc Mauri, Catalunya Ràdio, 20.11.2007).
(63) El 55% dels pares tenen feina per arribar a final de mes (Júlia Otero, TV3, "No em ratllis!", 21.11.2007).
(64) Després de l'incendi a l'hospital, tots els malalts estan bé de salut (Gerent de l'Hospital de Can Ruti, Catalunya Ràdio, 13.12.2007).

A la frase (56) és evident que un increment no pot ser mai negatiu, és a dir, sempre ha de ser "cap a dalt".
"Mínim" és un adjectiu en grau superlatiu que, com a tal, no admet modificadors quantitatius. Així, no podem dir "poc mínim" o "bastant mínim". La forma correcta en aquest cas seria "molt baix" o "baixíssim" o "molt pobre"... (57).

De vegades diem o escrivim frases que inclouen expressions d'ús habitual però que poden esdevenir totalment inadequades en el context en què apareixen. És el cas de (58), en què es parla de "la lluita per la supervivència" i, per tant, de la fam. En aquesta frase és totalment improcedent i fins i tot ofensiu fer servir una expressió com "el pa de cada dia".

L'adjectiu "surrealista" prové del francès surréaliste, que inclou el prefix sur. Contràriament a una interpretació bastant estesa, aquest prefix no significa "sota" sinó "sobre", de manera que el moviment surrealista, anomenat també "superrealista" o "suprarealista", no es refereix a una idea d'inferioritat sinó de superioritat. És per això que la frase (59) designa pròpiament una situació que està "doblement" per damunt de la realitat.

Malgrat el que es pugui deduir d'una lectura ràpida de la frase (60), el que diu realment és que la pilota va arribar al jugador.

Si ens referim a l'edat d'una persona desconeguda, acostumem a arrodonir entorn del número 0 o del número 5. És curiós que a la frase (61) algú s'atreveixi a precisar que la persona tenia"uns 49 anys".

Quan fem mitja volta o quan volem significar que una situació ha canviat del tot, afirmem que s'ha produït un gir de 180 graus (º). Si el gir és de 360º vol dir que hem fet una volta sencera i que tornem a estar en el punt inicial. En el cas de (62), tot fa pensar que es referia a un canvi de 180º.

A (63) tornem a veure una mostra de frase ambigua. És una frase que admet dues interpretacions, però que en aquest cas són diametralment oposades. En català, l'expressió "tenir feina" pot significar tant que la persona està ocupada laboralment i que, per tant, potser no té gaires problemes econòmics, com justament el contrari: que té dificultats per arribar a final de mes. Pel context de la frase hem de deduir que aquí la interpretació correcta és la segona.

La frase (64) ens dóna la solució per reduir la despesa sanitària i millorar la qualitat de vida: cremar tots els hospitals.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Do, re, mi...

El monjo benedictí Guido d'Arezzo (segle XI) va ser el creador de la notació musical moderna. El nom de cada nota prové de la primera síl·laba dels set versos de l'himne de Sant Joan:
Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli tuorum,
Solve polluti
Labii reatum,
Sancte Ioannes.
Avui dia Ut ha estat generalment substituït per do, probablement inspirat per la paraula Dominus (Senyor).
L'escala musical diatònica consta, doncs, de set notes, cadascuna amb una denominació pròpia. Però aquestes denominacions poden tenir també altres significats en català. Els exposo a continuació, només com un simple divertiment lingüístic. 

do (primera nota de l'escala musical diatònica)
- Acte de donar; la cosa donada. Fer un do a algú.
- Qualitat natural. Do de gents, do de llengües
- Forma fossilitzada en l'expressió "Déu n'hi do", procedent del verb "donar".

re (segona nota de l'escala musical diatònica)
- Variant de "res". No he entès re.
- Símbol químic del reni. S'escriu amb majúscula inicial: Re.

mi (tercera nota de l'escala musical diatònica)
- Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d'un grup preposicional. Anaven amb mi.
- Dotzena lletra de l'alfabet grec (µ).

fa (quarta nota de l'escala musical diatònica)
- Tercera persona singular del verb "fer". Fa mal temps.

sol (cinquena nota de l'escala musical diatònica)
- Estel al voltant del qual gira la Terra. La llum del sol.
- Sense companyia, sense ningú més. Viu sol.
- Tercera persona singular del verb "soler". Sol anar-hi cada dia.
- Superfície del terreny o d'altra cosa sobre la qual es camina. S'escriu amb accent greu: "sòl". Un sòl relliscós.

la (sisena nota de l'escala musical diatònica)
- Forma femenina singular de l'article definit. La seva mare. La unió fa la força.
- En registres informals, forma que s'anteposa als noms propis de dona. La Teresa, la Mercè Rodoreda.
- Acusatiu femení del pronom de tercera persona "ella". La veig cada dia. Dóna-me-la.
- Base buida que forma part d'algunes expressions: passar-se-la bé, vessar-la, cagar-la, dinyar-la, palmar-la, qui la fa la paga, la sap molt llarga, anar a la seva, fer la seva
- Acompanyant una forma toponímica, significa "a la manera de": anar-se'n a la francesa, acomiadar-se a la madrilenya, macarrons a la bolonyesa
- Element que forma part d'algunes locucions adverbials de manera: a la gatzoneta, a la babalà
- Denominació vulgar pronominalitzada per "penis" o "titola": la té molt llarga, pelar-se-la, me la tallo, agafar-se-la amb paper de fumar
- Símbol químic del lantani. S'escriu amb majúscula inicial: La.

si (setena nota de l'escala musical diatònica)
- Conjunció que introdueix una condició. Si estudies aprovaràs; si no, suspendràs.
- Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Està fora de si.
- Terme genèric per designar una cavitat o la part interna d'alguna cosa. El si frontal. El si matern. En el si de la comissió.
- Partícula que expressa una afirmació. S'escriu amb accent: Em va dir que sí. Li va donar el sí.
- Símbol químic del silici. S'escriu amb majúscula inicial: Si.

Avui em permeto la llicència d'acabar l'article amb la meva signatura musical.

divendres, 1 d’octubre del 2010

Frases absurdes (6)

Totes les frases d'aquest article són del setembre del 2007, però em sembla que no han perdut actualitat. Com sempre, en faig un petit comentari al final, bé que en la majoria de vegades és absolutament innecessari.

(47) Els qui segueixen Vila-Matas hi trobaran el millor Vila-Matas de sempre (Màrius Serra, Catalunya Ràdio, 13.9.2007).
(48) Avui dia és molt difícil comprar una vivenda en propietat (Carme Chacón, Catalunya Ràdio, 19.9.2007).
(49) Serà difícil trobar una solució positiva (Jaume Roures, TV3, 20.9.2007).
(50) Els resultats [de les anàlisis de l'aigua] trigaran ben bé una mica a arribar (Núria Bacardit, TV3, 23.9.2007).
(51) El violador de la Vall d'Hebron ha estat acollit per una ONG no governamental (TV3, "El Club", 25.9.2007).
(52) La bona feina de les persones que cada dia són a l'aula [...] és impagable (Un director general del Departament d'Educació, "Avui", 25.9.2007).
(53) Rebem tantes trucades que la nostra centraleta treu literalment fum (Catalunya Ràdio, "L'ofici de viure", 27.9.2007).
(54) L'actitud del David el pot conduir a l'autosuïcidi (TV3, "El Club", 28.9.2007).
(55) Tenim països, com Alemanya, en els quals cada mes el govern dóna a les famílies 150 euros mensuals (Mar Jiménez, Avui, 30.9.2007).

A la frase (47) les formes "millor" i "sempre" són incompatibles.
És evident que, quan algú compra una cosa, passa a ser de la seva "propietat" (48).
Les solucions o són positives o no són solucions. Dit amb altres paraules: no hi ha "solucions negatives" (49).
La forma "ben bé" demana un termini temporal bastant més llarg que "una mica" (50).
Les lletres NG d'aquesta sigla signifiquen precisament "no governamental" (51).
A la frase (52) l'adjectiu "impagable" significa "de valor incalculable". Però en temps de crisi econòmica també és possible l'altre significat: "que no es pot pagar". És evident que el director general es referia a la primera accepció. Esperem no haver d'arribar mai a la segona.
L'adverbi "literalment" significa "al peu de la lletra, realment, efectivament". No crec que els de la centraleta s'haguessin vist obligats a fer servir un extintor (53).
"Autosuïcidi" és el paradigma d'un mot absurd (54).
És obvi que, si alguna una cosa es rep cada mes, es rep mensualment (55).

dimecres, 1 de setembre del 2010

Català a l'atac!

Ara que s'acosta la Diada Nacional m'ha semblat oportú titular aquest article amb una expressió contundent: "Català a l'atac!". No es tracta, però, d'una proclama que vulgui incitar a l'ús de la força per recuperar les llibertats, sinó d'un simple i inofensiu palíndrom.



Un palíndrom és un mot o una frase que té el mateix significat llegit d'esquerra a dreta que de dreta a esquerra.

El català, com totes les llengües, té també els seus palíndroms, com el que dóna títol a aquest article. Els palíndroms més curts en català són evidentment monosíl·labs, com "ara", "cuc", "nen", "pop", "sis"…

N'exposo uns quants exemples més, per ordre de llargada. Lògicament, a mesura que la frase es fa més llarga, el significat esdevé més absurd.

- Amor a Roma.
- Lúcid i ridícul.
- Arròs a la sorra.
- I ara calla, carai!
- Se n'és o no se n'és.
- L'aconselles? No cal.
- Senén té sis nens i set nenes.
- Meló verd, net i tendre volem.
- Allí la Serafina ni dina ni fa res a l'illa.
- A Milà, un avi romà, Lara, farà l'amor, i va nu. A Lima?
- Neva? No, detestat carterista! I dos bons esnobs odiats i retractats etè donaven.

Simplement com a curiositat, presento un parell d'exemples de quatre llengües properes:

Castellà
Dábale arroz a la zorra el abad.
Es Adán, ya ve, yo soy Eva y nada sé.

Francès
Et la marine va, papa, venir à Malte.
Ta belle porte s'use trop, elle bat.

Anglès
Golf? No sir, prefer prison flog.
No misses ordered roses, Simon.

Italià
Arca sacra
In Italia esso fece fosse ai Latini.

dijous, 1 de juliol del 2010

Delírium trèmens

Les paraules o locucions que es recullen en aquest article ja han estat admeses per l'Institut d'Estudis Catalans i, per tant, no s'han d'escriure en cursiva. Podem comprovar també que aquestes locucions ja segueixen les regles d'accentuació gràfica del català.

àlter ego
Locució que significa "un altre jo", emprada per designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d'una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.

currículum
Forma abreujada habitual de l'expressió llatina curriculum vitae ("carrera de la vida").

dèficit
Del llatí deficit, 3a persona del present d'indicatiu del llatí deficere ("mancar, no ser suficient").

delírium trèmens
"deliri tremolós". Psicosi tòxica associada gairebé sempre a l'alcoholisme crònic, causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca d'alcohol.

esnob
Aquest mot no prové del llatí sinó de l'anglès snob. Significa "pegot" i, en argot estudiantil, "no universitari", "de baixa condició". En aquest sentit, hi pot haver influït la interpretació llatina s[ine] nob[ilitate], aplicat als alumnes no nobles.

etcètera
De l'expressió llatina et cetera ("i les coses restants").

factòtum
Del llatí fac totum ("fes-ho tot"). Persona que exerceix en casa d'altri tots els ministeris o bé que ho fa tot ella en un afer, una empresa, etc.

hàbitat
Del llatí habitat, 3a persona del present d'indicatiu del verb habitare ("habitar"). Actualment pot significar la localització territorial de la població humana o el medi en què ordinàriament viu una planta o un animal.

ídem
"igual, la mateixa cosa".

ítem
"també, així mateix". És usat per introduir cadascun dels articles, els capítols, etc., en una escriptura, en una enumeració. Entre altres accepcions, vol dir també "element, part o unitat susceptible de quantificació de què es compon un test o un altre material psicotècnic".

júnior
"més jove", comparatiu del llatí juvenis ("jove"). Dit de la més jove de dues persones que porten el mateix nom o, en la terminologia esportiva, dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d'edat entre 18 i 21 anys o de l'esportista que pertany a aquesta categoria.

òmnibus
Del llatí omnibus ("per a tothom"). D'aquí sorgeix el sufixoide "bus", que, en combinació amb el prefix del compost "automòbil", dóna el mot "autobús".

quòrum
Expressió llatina "dels quals", genitiu plural del pronom relatiu qui, quae, quod ("que"). Significa el mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid, o el nombre mínim de membres presents en una assemblea, un consell, una junta perquè els acords que s'hi prenen siguin vàlids.

referèndum
Del llatí referendum, acusatiu del participi futur passiu de referre ("reportar, referir").

rèquiem
De la frase llatina Requiem aeternam dona eis, Domine ("Doneu-los, Senyor, el repòs etern"), amb què comença la missa de difunts; acusatiu de requies ("repòs").

sènior
"més vell", comparatiu del llatí senex, senis ("vell"). Dit de la de més edat de dues persones que porten el mateix nom o, en la terminologia esportiva, dit de la categoria que inclou generalment els esportistes d'edat superior a 21 anys o els de major consagració. S'aplica també a l'esportista que pertany a aquesta categoria.

súmmum
Del llatí, summum, amb el mateix significat: "El grau més alt al qual arriba alguna cosa".

superàvit
Del llatí superavit ("ha sobrat"), 3a persona singular del perfet indicatiu de superare (''superar, sobrar"), per analogia amb "dèficit".

tedèum
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut, que comença amb els mots llatins Te Deum laudamus.

ultimàtum
Del llatí diplomàtic del segle XVIII, substantivació de ultimatus, -a, -um, participi de ultimare ("arribar a la fi"); sembla segur que al segle XV era usada a les cancelleries alemanyes l'expressió ultimatum consilium ("última decisió"). Actualment indica les condicions definitives que un Estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals significa la ruptura de la negociació. Indica també una proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.

vademècum
Del llatí vade mecum ("vés amb mi"). Un vademècum és un manual, un tractat breu, que conté les nocions elementals d'un art o d'una ciència.

verbigràcia
Del llatí verbi gratia ("per causa de la paraula", és a dir, "per aclarir la paraula").

viceversa
Contracció de l'expressió llatina vice versa (literalment "amb el torn girat"). Mot emprat en l'expressió "i viceversa", invertint l'ordre de dos termes, al contrari.

Dues curiositats finals:
- En català tenim una expressió popular que inclou dues partícules llatines, les conjuncions et i ut. Es tracta de la locució adverbial "amb tots els ets i uts", que significa "amb tots els detalls", "sense faltar-hi res".
- La paraula "Tibidabo" té l'origen en una frase del Nou Testament, la que pronuncia el dimoni quan tempta Jesús al cim d'una muntanya, afirmant que li donarà tot el que veu si Jesús es prostra davant seu i l'adora. Concretament li diu "et donaré", que en llatí és justament tibi dabo (pronom personal datiu i primera persona singular del futur del verb dare).

dimarts, 1 de juny del 2010

Coitus interruptus

Fa uns quants mesos, a la secció de llibres de l'FNAC de la Diagonal de Barcelona vaig sentir una conversa entre una nena i el seu pare. La nena, que havia agafat per atzar un diccionari llatí, va preguntar al seu pare: "Papá, ¿tú sabes latín?". I el pare va respondre: "Sólo sé decir coitus interruptus". La nena ja no va preguntar res més, potser orgullosa que el seu pare sabés una mica de llatí. És simplement una anècdota, divertida però lamentable, que pot ser un indicador del grau de desconeixement popular sobre temes relacionats amb la llengua.

El català, com el gallec, el portuguès, el castellà, el francès, l'italià, el romanès…, prové del llatí, però no del llatí clàssic (Ciceró, Virgili, Horaci…) sinó de l'anomenat llatí vulgar o llatí parlat. Cada una d'aquestes llengües ha anat evolucionant pel seu compte i s'ha anat allunyant més o menys del llatí primigeni. Això no obstant, hi ha actualment mots o expressions manllevats directament a la llengua llatina escrita i que conserven el seu aspecte original.

Exposo avui uns quants exemples d'aquestes expressions que són fidels a la forma llatina. En el grup 1 es recullen formes no admeses, de moment, per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), però que estan recollides al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana. En tot cas són locucions que dins un text s'han d'escriure en cursiva. En el grup 2 hi ha algunes expressions que han estat admeses per l'IEC i que, per tant, s'han d'escriure en lletra rodona dins un text.

1. Mots o expressions que cal escriure en cursiva

alma mater
"mare benefactora". Locució sovint aplicada per designar la universitat.
coitus interruptus
"coit interromput". Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal.
cum laude
"amb lloança, amb elogi". Locució aplicada a la màxima qualificació d'un examen, d'una tesi doctoral, quan hom en vol remarcar una especial excel·lència.
in albis
"en blanc, sense entendre res".
in mente
"en la ment, en el pensament".
ipso facto
"immediatament, a l'acte". En el llenguatge jurídic significa "pel mateix fet".
mea culpa
"per la meva culpa". Locució emprada per reconèixer qualsevol equivocació.
modus vivendi
"manera de viure". Locució emprada en diversos camps per indicar una acomodació o un arranjament individual o entre diverses persones o entitats. S'utilitza col·loquialment per referir-se als mitjans amb què hom es guanya la vida.
nota bene
"observa bé". Fórmula emprada per encapçalar observacions o explicacions que hom afegeix a un escrit.
numerus clausus
"nombre tancat". Expressió que indica la limitació establerta al nombre d'individus que poden ser admesos en una escola (sobretot a la universitat), en un cercle, en una acadèmia, etc.
sub iudice
"sota el jutge". Locució usada per indicar problemes encara no resolts o opinions encara discutides.
urbi et orbi
Fórmula ("per a la ciutat i per al món") utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, sinó a tot el món catòlic.
vox populi
"veu del poble". Locució que hom usa per tal d'afirmar la veritat d'una opinió, d'un judici, etc., acceptats arreu. Popularment significa també "que ho sap tothom".

2. Mots o expressions que cal escriure en rodona (els exemples són extrets del DIEC2)
ad hoc
"per a la cosa especial de què es tracta". (Exemple: Per a la seva recerca es va fer construir un aparell ad hoc.)
ex cathedra
"des de la càtedra". Infal·liblement. (Exemple: Quan parla ex cathedra el sant pare és inerrable.) També significa dogmàticament, arrogant-se qui parla una autoritat que l'interlocutor o el destinatari li pot reconèixer o no. (Exemple: Ho sabia tot, d'aquell tema, i l'exposava ex cathedra.)
honoris causa
"a títol honorífic". (Exemple: Doctor honoris causa.)
in extremis
"en el darrer moment". (Exemple: Han marcat un gol in extremis.)
in fraganti
"en el mateix moment, en flagrant". Deformació de l'expressió llatina in flagranti crimine, que vol dir "en el mateix moment que hom comet un delicte". (Exemple: Van sorprendre els lladres in fraganti.)
in situ
"en el lloc mateix". (Exemple: El perit ha comprovat in situ l'abast dels desperfectes.)
in vitro
"en el vidre (en la proveta)", "en un medi artificial". (Exemple: Aquests fenòmens han estat comprovats in vitro.)
per capita
"per cap" (literalment "per caps"), "individualment", "per persona". (Exemple: Aquest país ha assolit un grau de producció per capita molt elevat.)
sine die
"sense dia", "sense fixar un dia o un termini", "per un temps indeterminat". (Exemple: Demorar sine die un projecte.)
sine qua non
"sense la qual no", "imprescindible". (Exemple: La claredat és una qualitat sine qua non d'un bon estil periodístic.)
statu quo
"en l'estat en què", "l'estat actual de les coses". (Exemple: La pressió de l'Europa de l'Est posa a prova l'statu quo comunitari.)
sui generis
"del seu propi gènere", "especial", "fet a la seva". (Exemples: Sabia tractar aquells afers d'una manera molt sui generis. Era un bon metge, però sui generis.)

En l'article del mes vinent hi haurà uns quants exemples de llatinismes que ja han estat "catalanitzats", és a dir, que estan totalment adaptats a les regles ortogràfiques del català.

Imatge: Escultura de Psique i Cupido

dilluns, 3 de maig del 2010

Frases absurdes (5)

A partir d'aquest mes les frases ja van acompanyades d'informació relativa al context en què les vaig sentir o llegir.

(38)  Van agafar un taxi i van tenir un accident. -Què vols dir, un accident de trànsit? (TV3, "Ventdelplà", 27.12.2005).
(39)  Les autoatribucions que ells mateixos s'han autoassignat (Avui, 14.1.2006).
(40)  El preoperatori s'acostuma a fer abans de l'operació (Sentit a l'Oficina DKV de Barcelona, 3.2.2006).
(41)  El nou model de la xarxa d'autobusos servirà per començar a caminar cap a un concepte nou de mobilitat urbana (Avui, 3.2.2006).
(42)  Beure forma part dels seus hàbits habituals (Josep Cuní, TV3, "Els Matins", 26.4.2007).
(43)  El conveni dels cambrers és un dels convenis que estan molt per damunt d'altres convenis que estan per sota (TV3, "El Club", 23.5.2007).
(44)  Aquelles treballadores estaven sobreexplotades ("Canal Historia", 3.6.2007).
(45)  Lluitem en contra dels maltractaments indiscriminats (Carta a l'Avui, 15.6.2007).
(46)  És impensable pensar que... (TV3, 20.8.2007).

Quan una persona agafa un taxi i té un accident, acostuma a tenir el que s'anomena "accident de trànsit" (38).
A la frase (39) hi sobren tots els "autos". Caldria dir, simplement, "les atribucions que ells mateixos s'han assignat".
L'ordre dels mots fa que la frase (40) esdevingui absurda. En aquest cas l'ordre normal seria: "Abans de l'operació s'acostuma a fer el que en diem preoperatori."
Parlant d'un model d'autobusos, no sembla apropiat fer servir el verb "caminar" (41).
És evident que la frase (42) conté una redundància. Tots els hàbits són habituals.
Si els convenis de què parla la frase (43) estan per damunt, no cal especificar que els altres estan per sota.
Si una persona està explotada en la seva feina, el prefix "sobre" és innecessari, ja que no intensifica aquesta explotació. El concepte d'"explotació" ja comporta un excés. Tan absurd és dir que algú està sobreexplotat com dir que està subexplotat (44).
Després de llegir la frase (45), la pregunta que podem fer és: "Hi ha maltractaments discriminats?" Sembla que l'expressió correcta seria simplement: "Lluitem en contra dels maltractaments."
La frase (46) ens corrobora que és metafísicament impossible pensar una cosa que és impensable.

dijous, 1 d’abril del 2010

T'estimo, carinyo!

Les persones disposem d'una gran quantitat de mitjans o recursos per demostrar la nostra estimació. Aquests mitjans poden ser gestuals (petons, carícies, abraçades, mirades…) o verbals. L'expressió verbal més utilitzada en català per expressar el sentiment d'amor envers una persona és "t'estimo" (en castellà "te quiero" o "te amo").

Aquestes expressions, però, no tenen una equivalència exacta entre les dues llengües. Tan ridícula seria l'expressió en castellà "te estimo" com en català "et vull" o "t'amo".

Tal com passa en altres àmbits de la vida (per exemple en els insults), em sembla que els catalans tampoc no anem gaire sobrats de recursos a l'hora de manifestar verbalment la nostra estimació (diguem-ne "amor") cap a una persona. El castellà, en canvi, disposa d'una sèrie de mots com "cariño", "cielo", "cielito", "corazón", "tesoro", "amorcito", "encanto", "muñeca"…, potser provinents en algun cas de les sèries televisives sud-americanes. Com a simple divertiment, intento fer-ne la traducció literal: "afecte", "cel", "celet", "cor", "tresor", "amoret", "encant", "nina"… Convindreu amb mi que tot plegat resulta absolutament ridícul.

A banda dels mots que manifesten clarament un sentiment d'amor, n'hi ha d'altres que tenen una utilització més prosaica i que fins i tot poden servir com a reclam comercial. Recordem allò de "Vine al mercat, xato" o "Vine al mercat, reina".

D'un temps ençà es van estenent cada vegada més els mots "carinyet" i "carinyeta", diminutius catalanitzats que provenen de la forma castellana "cariño". És evident que són barbarismes, però mig beneïts per sufixos catalans. Ara bé, en el llenguatge col·loquial no em sembla censurable fer servir les formes "carinyo", "carinyet" o "carinyeta", que amb el temps podrien acompanyar mots d'origen castellà com "guapo, guapa" o "maco, maca", avui dia ja admesos per l'Institut d'Estudis Catalans.

Ja he remarcat al començament que la manera més natural i habitual de manifestar el sentiment d'amor cap a una persona és dir-li "t'estimo", però el verb "estimar" té altres accepcions, tan allunyades com "determinar el preu o el valor d'una cosa" o bé "acceptar un jutge una demanda". L'accepció més habitual remet al verb "amar", però l'exemple que en aquest cas en dóna el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana és realment abominable: "És lletja, però ell l'estima".

El verb "estimar", com la majoria de verbs, admet complements circumstancials que en precisen o amplien el significat. L'adverbi "molt", per exemple, afegeix un cert grau d'intensitat al significat del verb: "Menja molt", "Corre molt", "M'interessa molt"… Però jo diria que en el cas del verb "estimar" aquest adverbi actua, paradoxalment, en el sentit contrari: no intensifica el significat del verb sinó que l'atenua. Comparem aquestes dues frases: "És que jo t'estimo" i "És que jo t'estimo molt". Em sembla que l'expressió amorosa és més contundent a la primera frase que a la segona.

En català tenim també l'expressió "estimar-se més", que significa "preferir". Per exemple, "què t'estimes més, una pilota o una bicicleta?". Aquesta forma no té traducció literal al castellà.

Em vull referir finalment als anomenats piropos, mot que, per cert, prové del grec pyrós, foc. És evident que aquest terme, castellanisme flagrant, no pertany pròpiament a la temàtica amorosa, però hi té una certa relació. En català fem servir en aquest cas expressions més mel·líflues o inofensives, com "floreta", "amoretes", "galanteria"… Per exemple: "Li agrada de tirar floretes a les dones (o als homes)". Aquest costum, bastant estès cap als anys seixanta i setanta del segle passat, sobretot en el sector de la construcció, pràcticament ja ha desaparegut. Afortunadament.

M'agrada acabar l'article amb Joan Manuel Serrat:



"Paraules d'amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants.
D'històries d'amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys.

dilluns, 1 de març del 2010

Hem perdut l'oremus (i 2)

Avui presento unes quantes expressions més de temàtica religiosa que estan "en perill d'extinció".

(7) net com una patena
La patena és un plat d'or, d'argent o de metall daurat amb què es cobreix el calze i en què es posa l'hòstia durant la missa. Indica també la safata ovalada de metall daurat, utilitzada durant la comunió dels fidels per impedir que caiguin a terra les hòsties o les partícules. Atès que, segons la religió catòlica, a les hòsties o a les partícules hi ha el cos de Crist, la patena s'havia de mantenir molt neta, i d'aquí l'expressió popular. L'equivalent en castellà és "limpio como los chorros del oro".

(8) perdre l'oremus

Oremus és una forma verbal llatina que significa "preguem", usada pel capellà per convidar a l'oració. "Perdre l'oremus" equival a desorientar-se o perdre la noció d'allò que cal fer. Vull recordar que Hem perdut l'oremus és el títol que Salvador Alsius va donar al seu llibre i que m'ha servit de base per a aquests articles.

(9) plorar com una Magdalena

Segons els evangelis, Maria Magdalena era una dona pecadora que es va penedir plorant abundosament damunt els peus de Jesús. El sentit de l'expressió és, doncs, prou evident, però aprofito per incloure una curiosa anècdota que relata el mateix Salvador Alsius en el pròleg del seu llibre. Cito textualment: "[La professora] va demanar als alumnes si sabien què volia dir allò de plorar com una Magdalena. Immediatament es van aixecar un munt de braços. 'A veure, tu, digues.' I el nen interpel·lat va dir, amb tota convicció, que la frase al·ludia al fet que sucaves una magdalena a la llet i regalimava. Tots els altres que havien presumit de saber la resposta correcta van apuntar-se a aquesta interpretació."

(10) ser més vell que Matusalem

Segons la Bíblia (Gènesi 5:27), Matusalem va morir a l'edat de 969 anys i passa per ser l'home que ha viscut més temps de tota la humanitat. D'aquí ve la dita "ser més vell que Matusalem" o "tenir més anys que Matusalem". La Bíblia (Gènesi 5:3-5) també afirma que Adam va viure 930 anys i que va tenir un fill als 130 anys. Evidentment, davant la impossibilitat física d'assolir una longevitat o una paternitat tan espectaculars, s'han generat diverses hipòtesis, una de les quals és que en aquella època el temps es comptava per cicles lunars o bé per dies. Una altra interpretació, potser més plausible, és que l'edat d'una persona es calculava en funció de les seves possessions.

(11) tenir més paciència que Job

Job és un personatge bíblic que, com a resultat d'una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la seva fe, va ser sotmès a una sèrie de proves (un foc que ve del cel cau sobre els ramats i els pastors i els deixa carbonitzats, tres bandes de caldeus li roben els camells, una ventada esfondra la casa i mata tots els seus fills, li surt una úlcera maligna que l'afecta de cap a peus). Job suporta totes aquestes proves sense maleir Déu. Com a reconeixement per la seva paciència, al final Déu li restitueix amb escreix tots els béns.

(12) vendre's per un plat de llenties

La Bíblia (Gènesi 25:21-34) narra la història d'Esaú i Jacob, germans bessons, fills del patriarca Isaac. El primer a néixer va ser Esaú i després va sortir Jacob, que "agafava amb la mà el taló del seu germà". El fill primogènit, Esaú, era caçador i es veu que generalment tenia molta gana. Jacob, en canvi, feia una vida més casolana i cuinava força bé. Un dia que Esaú va arribar a casa molt afamat, Jacob li va oferir de comprar-li el dret de primogenitura a canvi d'un plat de llenties que havia acabat de fer. Esaú hi va accedir. D'aquí ve l'expressió "vendre's per un plat de llenties", és a dir, preferir béns materials a canvi de renunciar a honra i drets.

(Avui dia la ciència genètica afirma que, en el cas de bessons, el més gran no és el primer que neix sinó l'últim. Si en aquella època ho haguessin sabut, Jacob hauria estat el primogènit i no li hauria calgut obtenir el dret de primogenitura a canvi d'un plat de llenties.)

Un apunt final. Com a anècdota o acudit s'explica que una persona va entrar en una botiga d'imatgeria i va preguntar si tenien crucifixos de la marca "INRI". Evidentment, és prou conegut que la inscripció INRI al capdamunt d'un crucifix és l'acrònim de "Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum" (Jesús de Natzaret Rei dels Jueus), inscripció que Ponç Pilat va fer posar a la creu de Jesús. D'aquí ve l'expressió popular "per a més inri", que vol dir "per a més afront o escarn".

En fi, que Déu hi faci més que nosaltres.

dilluns, 1 de febrer del 2010

Hem perdut l'oremus (1)

L'any 1998 el periodista Salvador Alsius va escriure un llibre que duia un títol molt significatiu: Hem perdut l'oremus. A partir del títol es pot deduir quin és el propòsit de l'autor: posar de manifest la pèrdua progressiva de la terminologia relacionada amb la temàtica religiosa. Les conseqüències d'aquesta pèrdua es detecten no solament en la incomprensió d'una part important de la fraseologia popular, sinó també en la incomprensió d'una gran quantitat d'obres literàries, musicals o pictòriques.

La llista d'expressions col·loquials amb referències religioses pot arribar a ser molt llarga. He decidit escurçar-la molt i posar-hi només una dotzena d'exemples, acompanyats d'un petit comentari. Avui exposo només les sis primeres expressions; el mes vinent hi haurà les restants.

(1) acabar com el rosari de l'aurora
El rosari de l'aurora és el rosari que hom resa col·lectivament a la sortida del sol tot recorrent els carrers d'una població. L'expressió popular indica que una cosa s'acaba amb baralles. Alguna vegada he vist escrita la paraula "aurora" amb majúscula, com si es tractés del rosari d'una tal senyora Aurora.

(2) anar d'Herodes a Pilat
Anar d'un lloc a l'altre repetidament i infructuosament. Fa referència a l'episodi evangèlic en què Herodes i Pilat es van anar passant Jesús de l'un a l'altre perquè cap dels dos no el volia jutjar. Finalment Pilat el va enviar a Herodes i es va rentar les mans per indicar que se'n desentenia del tot. D'aquí ve també l'expressió rentar-se'n les mans com Pilat, quan es defuig una responsabilitat. La popularització de la frase ha modificat la seva pronunciació i en alguns casos també la podem sentir com "anar de rodes a pilats".

(3) benjamí
Benjamí era el nom del fill més petit dels dotze que va tenir Jacob. En el llenguatge popular designa el fill més petit i generalment el predilecte.

(4) decisió salomònica
Salomó va ser un rei d'Israel admirat per la seva bondat i la seva saviesa. És coneguda la història de les dues dones que reclamaven ser la mare d'un nen. La decisió de Salomó, proposant que el nen fos partit per la meitat, li va fer descobrir la mare veritable. Per això una decisió salomònica (o un judici salomònic) és la que atorga la raó d'una manera imparcial a cadascuna de les parts enfrontades.

(5) esquinçar-se les vestidures
Segons relaten els evangelis, Caifàs, summe sacerdot d'Israel, es va esquinçar les vestidures per mostrar la indignació en sentir que Jesús es proclamava fill de Déu. L'expressió esquinçar-se les vestidures es fa servir per indicar que algú s'escandalitza pel que un altre diu o fa.

(6) fer Pasqua abans de Rams
El diumenge de Rams, en què es commemora l'entrada de Jesús a Jerusalem, rebut amb branques d'olivera, té lloc just una setmana abans del diumenge de Pasqua, en què es commemora la resurrecció de Jesús. L'expressió fer Pasqua abans de Rams indica una inversió il·lògica d'una seqüència temporal i s'utilitza col·loquialment per indicar que algú espera un fill abans de casar-se.

dilluns, 4 de gener del 2010

Frases absurdes (4)

Algunes de les frases que mostro avui no són pròpiament absurdes sinó més aviat ambigües. Són, doncs, frases que poden tenir més d'una interpretació. Excepte les tres primeres, les restants tenen aquesta característica. No cal dir que en aquests casos la interpretació és lliure i depèn, generalment, de la perspicàcia o del sentit de l'humor del lector (o lectora).

(29) T'ho dic i no vull tornar-t'ho a repetir.
(30) Va viatjar personalment a Madrid.
(31) Ho vaig veure amb els meus propis ulls.
(32) Es venen pisos sense entrada.
(33) Els avions cauen perquè volen.
(34) Va intentar suïcidar-se dues vegades.
(35) No acaba de ploure.
(36) Se m'ha espatllat l'aparell reproductor.
(37) És una dona impenetrable.

La frase (29) significa literalment que allò que s'ha dit no es vol tornar a dir… per tercera vegada. La forma correcta seria, doncs, "t'ho dic i no vull tornar-t'ho a dir" o bé "t'ho dic i no t'ho vull repetir".

Quan algú viatja ho fa ell mateix en persona. De fet, la presència de l'adverbi "personalment" és innecessària, però hem d'admetre que hi afegeix un reforç considerable, que ens indica que el viatge, pel motiu que sigui, era realment important i requeria la presència d'aquella persona (30).

Aquest fenomen de reforç del significat es dóna també a la frase (31). Quan algú veu alguna cosa, pot dir simplement "ho veig". És evident que ho veu amb els ulls, però pot reforçar aquesta expressió amb "els meus ulls" o, més encara, "amb els meus propis ulls", sense que aquests nous elements intensificadors en modifiquin el significat bàsic.

En els anuncis d'ofertes immobiliàries de fa uns quants anys era habitual l'expressió: "Pisos sense entrada" (32). Tothom n'entenia el significat, però algú amb sentit de l'humor podria preguntar: "I per on s'hi entra?"

Dec la frase (33) al gran corrector Bartomeu Bardagí, amb qui vaig tenir el privilegi de treballar uns quants anys a la Gran Enciclopèdia Catalana. La gràcia d'aquesta frase està a jugar amb els dos significats de la forma "volen".

Podem analitzar la frase (34) de dues maneres diferents. Una primera anàlisi, la més lògica, consisteix a preguntar: "Quantes vegades ho va intentar?". La resposta és: "Dues vegades". Però hi ha una segona anàlisi, possible però absurda, que consisteix a preguntar: "Què va intentar?". En aquest cas la resposta seria: "Suïcidar-se dues vegades". Evidentment, això no ho aconseguirà mai ningú per més intents que faci.

La frase (35) admet també dues possibilitats d'interpretació. Quan pronunciem aquesta frase, què volem dir exactament? Que fa molta estona que plou o que en aquests moments encara no plou?

Les frases (36) i (37) tenen el seu petit punt de malícia, que de tant en tant també va bé. A (36) la interpretació més habitual es refereix a l'àmbit de l'electrònica, però també es podria referir a l'àmbit anatòmic. Passa el mateix a (37), en què l'adjectiu es pot referir tant a la psicologia com a la fisiologia. I no en parlem més.

Aquesta és l'última tramesa de frases no datades. A partir de la tramesa següent, és a dir, a partir de la frase (38), hi consignaré les referències de la persona, del lloc i de la data en què vaig sentir o llegir cada frase.